|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Introducció Gairebé setanta anys després de la seva mort, la figura d'Antoni M. Alcover (Manacor, 1862 - Palma, 1932) continua tenint actualitat. D'una banda, atreu el seu tarannà laboriós, incansable, polivalent i -ningú no és perfecte- polèmic; d'una altra, i malgrat les crítiques que rebé en vida -i un cop traspassat-, que qüestionaven la seva validesa com a lingüista i com a dialectòleg, atreu la magnitud de les seves empreses. Les relacions entre Antoni Rubió i Lluch (Valladolid, 1856 - Barcelona, 1937) i Antoni M. Alcover acompleixen un itinerari freqüent en les relacions personals que experimentaren els qui van tractar el canonge de Manacor: en un primer estadi, un tractament de respecte cordial i fins i tot d'amistat; en un estadi més avançat, la participació més o menys vinculant en un conflicte; en un darrer estadi, i a causa del conflicte -i en el millor dels casos-, (1) el refredament de les relacions, l'allunyament i el silenci. Cronològicament, els contactes escrits entre Antoni Rubió i Lluch i Antoni M. Alcover s'iniciaren el 1898 i es clogueren el 1929: un període de trenta-un anys que sofrí algunes interrupcions els anys 1900, 1909, 1910, 1911, 1916 i 1919, que experimentà un parèntesi entre el 1921 i el 1929, i que desembocà en un silenci absolut a partir d'aquesta data. Les causes del mutisme dels anys vint es poden endevinar si es coneix, encara que sigui superficialment, la biografia d'Alcover. (2)Recordem, a grans trets, que després del trencament amb l'Institut i de la petició de la subvenció al govern de Madrid per continuar l'Obra del Diccionari, que havia de cristal·litzar en la publicació del Diccionari català-valencià-balear, Alcover es trobà abandonat d'una bona part dels qui li havien donat suport i bandejat del món cultural de l'època, i, també, en paraules de Rubió i Lluch, "de tots els organismes oficials del catalanisme, que son ara molt nombrosos y molt poderosos". (3) D'altra banda, i amb un valor complementari, la relació epistolar que inclou aquest treball entre Jordi Rubió i Balaguer (Barcelona, 1887-1982) i Antoni M. Alcover és molt més breu i superficial i s'estén del 1905 al 1915, amb algunes llacunes el 1900, el 1909, el 1910 i el 1911. El paper desenvolupa Rubió i Balaguer en la relació amb Alcover és doble: en algunes ocasions, s'erigeix en portaveu del seu pare, a causa de la impossibilitat d'aquest darrer -per malaltia o per excés de feina- per escriure, i, en altres, es limita a comunicar les decisions que es prenen a l'Institut, on Rubió i Balaguer col·laborava com a secretari-redactor. Més endavant, el 1913, va ser nomenat director de la Biblioteca de Catalunya. L'epistolari recull bàsicament activitats de tipus professional i, en algun cas, l'intercanvi d'informació bibliogràfica. Les cartes que Rubió i Lluch i Rubió i Balaguer adreçaren a Alcover es troben a l'Arxiu de l'Obra del Diccionari. (4) Les lletres corresponents de resposta es conserven a l'Arxiu Rubió. Joan Julià (5) ha publicat fa uns mesos una selecció de cartes que reflecteixen els inicis de la lingüística catalana i que inclouen els contactes epistolars entre Alcover i diversos personatges de l'època. (6) Òbviament, i a causa de l'extensió dels epistolaris, el llibre de Julià conté només una selecció de les cartes més representatives de cadascun dels fons. És per aquest motiu que la publicació de la resta de les cartes que Rubió i Lluch i Rubió i Balaguer adreçaren a Alcover serveix per complementar alguns dels aspectes esbossats en el repertori epistolar esmentat i, en especial, és útil per resseguir la trajectòria desenvolupada per Alcover en l'àmbit de la lingüística catalana. L'epistolari d'Antoni M. Alcover a Antoni Rubió i Lluch -vegeu Julià, op. cit., ps. 38-39- consta de 40 missives, entre cartes i targetes postals, (7) i s'estén del 1898 al 1929. L'epistolari d'Antoni M. Alcover a Jordi Rubió i Balaguer -vegeu Julià, op. cit., p. 41- es compon de 12 documents -bàsicament targetes postals-, s'inicia el 1907 i es clou el 1928. Per qüestions d'espai, el present treball només reprodueix els epistolaris unidireccionals que Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer remeteren a Antoni M. Alcover. El primer epistolari consta de 28 documents -cartes i targetes postals- que Rubió i Lluch trameté des del 1898 al 1929. A aquestes cartes cal afegir, però, les que Rubió i Lluch adreçà des del marc de l'Institut d'Estudis Catalans, on desenvolupà els càrrecs de president de la institució i de president de la Secció Històrico-Arqueològica. Cal incorporar, doncs, a les 28 cartes esmentades, tres cartes més, que consten a Julià, op. cit. p. 48, en l'apartat corresponent a "Epistolaris de l'IEC", i encara dues cartes més, que Julià no inclou. (8) Del total d'aquest epistolari se'n publiquen ara 22 cartes, atès que les restants (9) han estat editades en el repertori de Julià. D'altra banda, de les 14 targetes postals que Rubió i Balaguer adreçà a Alcover, se'n publiquen 12, una de les quals (de l'11 de juny de 1909) no està inclosa en el repertori de Julià, op. cit., ps. 41-42. (10) Les relacions epistolars entre Rubió i Lluch i Alcover, com ho manifesten les diverses cartes intercanviades, són aparentment cordials, per bé que, com es farà constar a la nota 49 de l'epistolari, el primer, a través de dues fonts indirectes, manifesta un desacord gairebé total amb les idees del segon i fins i tot en fa una valoració injustament pejorativa. Les cartes donen notícia de la percepció que Rubió i Lluch té, al llarg dels trenta-un anys en què es desclogué la correspondència, de la figura d'Alcover: una percepció positiva que el porta a lloar les seves tasques com a folklorista, lingüista, lexicògraf i dialectòleg -no sempre prou reconegudes-, amb l'addició d'altres empreses que resulten del seu treball incansable com a docent, editor o biògraf. D'altra banda, i això el motiva a refredar les seves relacions fins a anul·lar-les, Rubió i Lluch té una percepció negativa en relació amb les tasques d'Alcover com a acadèmic i com a (anti)normativista, que es tradueixen de manera efectiva en els conflictes declarats en el si de l'Institut, en la controvèrsia i en la intransigència en relació amb la redacció de les Normes i en les diferències de criteri en l'elaboració del Diccionari. Sobre aquests temes -i a causa del caràcter especialment polèmic i controvertit del canonge de Manacor- la raó sempre ha estat en contra d'Alcover. La distància que aporta el pas del temps pot permetre d'aprofundir amb uns ulls renovats en aquestes temàtiques i de desmitificar -sense cap perjudici per a ningú, i alhora sense cap prejudici subjectiu- el parer tan estès que ha tendit a responsabilitzar Alcover de totes les desavinences en el marc de l'Institut i de dificultar, tot entrebancant l'aplicació de les Normes, el procés de fixació de la llengua catalana. La transcripció de l'epistolari ha estat feta respectant absolutament els documents originals.
1. CARTES D'ANTONI RUBIÓ I LLUCH A ANTONI M. ALCOVER
Molt estimat senyor meu: Vosté ha sigut massa bo ab mí enviantme'ls tres toms que forman l'entretingut "Aplech de Rondayes mallorquines", (11) que tant bona acullida han tingut en Sa Roqueta y fora de ella. Jo res he fet per mereixer tanta bondat, y menys encara la enaltidora dedicatoria ab que vostè acreix la vàlua del seu obsequi. No soch un verdader folk-lorista per apreciar-la en tota sa mida y extensió. Les rondayes, com els jochs de cartes, me fugen tot d'una de la memoria, y apenes puch establir comparacions ab les mes conegudes en la nostra terra: mes per lo que no'm cal memoria ni erudició es per assaborir la gracia, lo desembràs, la frescor y riquesa del llenguatge de que vostè dona mostres tan sovintejades desde l'un cap a l'altre del aplech. Lo prólech que acompanya'l primer tom es ja un model de prosa castissa y popular, y en quan á les narracions lo mellor jutje es lo poble mallorquí que tan s'embadaleix ab elles. Jo conexía ja les seves rondayes desde que aparegueren en "Lo Eco del Santuario" y'm cridaren molt la atenció, y alguna de elles ha sigut llegida en ma cátedra de Literatura espanyola com á mostra del mes triat llenguatge mallorquí. Desde allavors lo nom d'En Jordi des Recó (12) quedá grabat en ma memoria com [xx] (13) dels escriptors de mes volada de la moderna generació de la Illa Daurada que s'interessa pera'l revifament de la tradició y de la llengua que parlavan per sort encara tots els pobles germans. Prengui aquestes curtes ratlles, desprovistes de tota autoritat, sobre tot ara que'm veig privat de contestar les lletres com jo volguera, com un testimoni de la simpatia ab que veu en [sic] treballs y de l'agrahiment ab que ha rebut son obsequi, son afm. admirador aparellat desde ara á son servey e honor.
Estimadíssim amich y senyor: la seva consoladora lletra ha sigut un verdader bálsem per a mon cor de fill, á qui en les tristes circunstancies presents sols poden alleugerir la pena los recorts que ab pregaries y carinyosos elogis venen á dur á la tomba a son pare (q.a.c.s) los que ja en vida lo distingian ab la seva admiració ó ab lo seu apreci. Caldría haver assistit á son tránsit, que tránsit més que mort foren sos darrers moments, pera compendre cón ampara Déu á sos escullits. Axó fa creure que ja mon pare amantíssim haurá obtingut en la eterna gloria lo premi concedit á tots los que dedican la seva vida a la defensa de la Religió, á la propagació del bé y á les practiques de totes les virtuts, especialment de la caritat. Ell ben segur no oblidará en aquella venturosa patria á los qui com V. han tingut en la hora de la seva mort recomanacions piadoses pera la sua ánima. ¡Deu les hi pach! He rebuda y llegida la Pastoral del seu Sr. Bisbe, com llegí en son temps ab satisfacció lo pla d'Estudis del Seminari que tingué a be enviarme. (14) En veritat que consola lo exemple que'ns están donant en exa Illa Daurada de amor á la llengua y á les tradicions de nostra terra. Per axó li agrahiré que'm fassi sempre á mans tots quants documents que per lo estil se publiquen. Agrahint en nom propi y en lo de ma familia lo seu sentidíssim condol, resto sempre á ses ordres afectíssim amich y S. q. s. m. b.
Vicari General de Mallorca Benvolgut Senyor y amich; me prench avuy la llibertat d'enviarli y recomanarli dugues obres, una meva y l'altre del meu pare (a. c. s.). He publicat una especie de Sumari ó Programa de Literatura espanyola, (15) qui me servirá de resumen ó plan de les meves explicacions á la cátedra, y facilitará als meus dexebles lo traure extrets d'elles. La part mes nova y original, y al mateix temps mes extensa, d'aquesta obra, es la referent á la literatura catalana, si be no está encara acabada, puig li manquen les lliçons de poesia popular, l'estudi de la influencia provençal y lo de la prosa cientifica y didactica de la decadencia. Mes tal com está, crech que pot prestar alguna utilitat als qui estudien ó expliquen la literatura catalana. L'he tingut que termenar á corre-cuyta perque estem ja molt avançats del curs, y els dexebles se quexaven de la falta d'una guia que facilitás llur estudi. Sé que V. está encarregat en lo nou plá d'estudi degut al Sr. Bisbe d'aqueixa illa, de l'explicació de la Literatura catalana. Li estimaria, donchs, moltíssim que si'l meu treball li plau y lo creu concienzat, lo recomanás als seus alumnes. Pot estar segur de que no he escatimat investigació ni fatiga alguna pera compondrel. Li envio ademés un recull de lectures espirituals, que fou la ultima obra del meu pare. Estich preparant d'ell una nova edició, sens mes variants que la de cambiar lo titol de Libro para los seminaristas, que limitaba el cercle dels seus lectors, ab lo mes ample y comprensiu de Lecturas espirituales. Mentres tant, pera que V. se fassi carrech de la obra, li remeto un dels exemplars escaducers de la primera edició, qui m'ha vingut á má. Li estimaria que'l recomanás al Sr. Bisbe, per si lo creu convenient pera'ls estudis del Seminari, pera'l clero ó pera les persones piadoses. Desitjaria que V. me digués alguna llibreria religiosa pera enviarlo, y m'aconsellés respecte dels medis mes conduhents pera ferlo conexer en exa illa. Res mes tinch que dirli per a vuy, sino endreçarli de per endavant les meves mercés per las molesties que's prengui a favor de la propaganda de les esmentades obres. Sap que resta aqui sempre aparellat á son servey y honor, son coral amich y S.S.
Lo Libro para los seminaristas ó Lecturas espirituales se ven a 14 rals rustica y 18 enquadernat.
La contestació de lo que en ella me diu y pregunta, respecte del seu recomanat y de les meves coses, li diré jo mateix, Deu mitjansant, a mitjans del mes vinent, puig la Capella de la seva vila nadiua m'ha fet l'honor assenyalat, d'invitarme á la seva festa major, com si fos un membre de la meva estimada familia mallorquina. (17) Axo me proporciona el gust de donar una estreta abraçada de germanor als meus amichs y companys d'aqueixa illa, ab la que'm lliguen tantes simpaties y llaços d'afecte. Son amich coral, aparellat sempre a son servey y honor,
[Contestada 3 setembre]
Estimadíssim amich; quan me disposava a contestar la seua lletra del 3 de Setembre, tan amable y plena d'afecte, en que'm donava les gracies per l'envio del vol. IV de les obres catalanes del meu pare (a.c.s), vet aquí que vingué a mes mans lo seu atapahit llibre Questions de llengua y literatura catalana. (20) Era això a l'entrant de curs, y com durant tot l'any me tenen tan atrafagat mes dugues classes diaries y els meus carrechs consulars, no'm queden mes que dugues temporades pera llegir una mica, y posarme al corrent de la meva correspondencia que son, les festes de Nadal, y una mesada escadussera al estiu, que sol esser lo mes d'Agost. No extranyi donchs que hagi necessitat tres mesos per llegir la seua obra, ara prenentla un dia, ara deixantla un parell o tres de setmanes, y retornant a la feyna. Com V. pot compendre axís no's fa res de bo. Ara mateix, en aquestes festes, be haguera volgut estudiar de bell nou certs indrets del seu llibre ben interessants; més, per molt content me dono d'haverme tres [sic] del demunt una trentena de lletres, la major part de compromis, que no's contesten ab un bufar y fer ampolles. Li dono la mes complerta enhorabona pel seu treball, d'erudició y paciencia benedictines, y digne d'un filolech de cap d'ala. Després de llegit no's poden sostenir seriosament les conclusions de'n Menedez Pidal, com no siga la que V. rebat en lo capitol XII, que es per mi la més fundada ó la que fa cavilar més. Tot lo demés cau com un castell de cartes. Ara no fa gayres dies vaig tenir que contestarli una lletra seva, y li vaig dir que suposava que llegintlo á V. modificaria per complert el criteri que s'havia format de la personalitat y del caracter de les nostres llengua y literatura. Els capítols que V. dedica á probar que'l castellá no ha estat may compenetrat ab el castellá, ni manco identificat, son lo mes serio que s'ha escrit sobre la nostra llengua. La fonètica, la morfologia, que n'estan de ben estudiades...! En quant á la sintaxi, tal volta es la part mes nova y curiosa de l'obra. No s'havia tractat fins ara aquesta part tan difícil, ab mes precisió, ni ab mes profunditat cientifica. Encara que en Massó (21) en sa admirable refutació havia deixat probada d'un modo concluent la falsedat del pretés aragonissament del catalá, V. ha sabut donar varietat a la materia, completantla y apurantla per tots sos quatre costats. Pero donchs, entre els capitols notables de la obra los que's refereixen á aquest punt en que En Menendez Pidal, va donar una de les ensopegades mes fortes, en que pot caure una [sic] home de ciencia, embolicantse més, quan mes volia defensarse, y parlar de lo que no s'havía assimilat. La seua obra no es sols la refutació de'n Menendez Pidal, sino un resum de totes les questions de filologia general, historica y comparada mes importants. Se mostra V. tan coneixedor de totes les obres mes modernes de la filologia, y tant al corrent de tots los problemes filologichs, que si vosté no hagués ja mostrada sa competencia y especial aptitut en aquestes materies, s'haguera guanyat d'un cop ara lo titol de mestre consumat en filologia. Es llástima emperò que á un treball tan seriós y tan erudit, li haja donat un caracter polèmich y personal y una forma tan popular, que a vegades li lleva precissió y serietat. (22) Les questions que V. tracta sols les entendran los erudits, y per aquestos es preferible la forma serena y sobria de les obres cientifiques, y la de V. no es de cap de brot. (23) En su ultima lletra En Menendez Pidal me parla d'ella, y me diu que encara no ha pogut llegirla; mes per endevant la suposa rica de información y espera poder estudiarla. Donchs bé, jo crech que en moltes coses haguera confessada sa incompetencia, si V. no l'hagués escomés tan fortment. Aquest es el meu parer, sense cap intenció de molestarlo. Soch un admirador de V. y no tinch sinó motius de reconeixensa envers V. Prengui, donchs, la meva observació com una sincera confidencia d'amich, no com una palmetada de dómine. Li desitja un bon any nou y tota mena de prosperitats per molts mes, son afectíssim.
[Contestada 22 febrer]
Palma de Mallorca Molt estimat amich: pels diaris he sabuda la desagradable noticia de que havia esclatat un petard de dinamita a casa de V. (25) Tots els d'aquesta família en que tant s'el recorda, hem tingut una vertadera alegría al saber que, gracies a Deu, V. no ha pres cap mal en aquesta selvatjada. Que Deu ens el conservi molts anys pera bé de nostra llengua estimadíssima. Tant la meva muller com els meus fills, li envien les mes sinceres felicitacions. Rebi una coral abraçada del seu afm. a.
[Contestada 2 Desembre]
Palma de Mallorca Mon estimat amic; vaig rebre al seu temps la targeta de V. El seu recomanat va fer un magnifich examen, y jo vaig tenir molt de gust en donarli sobresalient. A l'última sessió de l'Institut, en Prat va parlarnos de les pensions per estudiar filologia. (29) Es un hermós projecte que haurá de donar bons resultats. (30) He rebut una circular de V. sobre la Societat de Dialectologia Romanica. (31) Si m'ho permetés la meva posició, ab molt de gust ne seria soci. (32) Ja sab, de totes maneres, ab quin interés segueix tots els seus treballs, son afm.
Estimat amich; aquí'ns te passant les festes ab els meus fills, y esperant tornar un d'aquestos dies a S. Boy, per a passarhi una altra temporada de repòs. Com ja li degué escriure en Jordi, (33) durant el passat desembre no vaig poderme cuydar de res del Congrés. Vaig veurem ab en Vallés (34) alguns dies, y quan la pensada d'en Pijoan que motivá'l telegrama de V. li vaig dir que presentaria tot seguit la dimissió del meu cárrech si s'acordava faltar en lo mes minim al compromís contret de publicar el tom del Congrés. (35) Allò semblà que s'acabava, però durant la meva ausencia en Pijoan y en Casas s'entengueren pera fer venir a n'en Fabra, y fins l'arrivaren a escriure. Ahir va haverhi junta, y al assistirhi vaig trobarme ab que'n Fabra havía contestat posant condicions y fent preus sobre la seva vinguda. Jo, que no sabia res d'aquest acort, vaig oposarme resoltament a que s'emprengués cap altre que representés gasto, sense haver assegurat d'una manera absoluta la publicació de tots els exemplars compromesos del volum. En Massó va recordar ademès, que s'havia pres l'acort de publicar, si sobraven diners, el catálech bibliografich del segle XIX, y que per lo tant no tenien dret a faltar a la confiança que en nosaltres havia posat el cos de Congressistes. La sessió fou tempestuosa y res va acordarse. Jo no puch seguir a Barcelona per la meva poca salut, y no puch, per lo tant, detenir per molt temps lo que'n Pijoan se proposa. Mentres sigui fora, l'Abadal queda encarregat de la presidencia y fora bò que V. l'escrivís en el sentit de que no's prengui cap acort que tendeixi a restringir la tirada o el contingut del volum. Admiro molt a n'en Fabra, però primer que tot está el compromís contret. Avuy he anat a n'en Vallès, Fortuny, Alandí y Algarra pera prevenirlos. Bon any nou. A S. Boy he fet la meva comunicació pera'l tom. Sap que es seu afm. amich.
Fins á la vista. Seu afectíssim amich,
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (37)
Me repeteixo seu afm. amich
Vicario General de Palma de Mallorca Muy distinguido y respetable amigo mio: (46) La Junta encargada de recaudar fondos para el Monumento a Menendez Pelayo en Santander nos ha comunicado a la Comisión Catalano-Balear quedará cerrado el plazo de dicha suscripción dentro de tres meses. Al efecto de terminar nuestros trabajos en esta región nos hemos dirigido a los comisionados de las diversas provincias y entre ellos a los señores D. Juan Alcover, D. Miguel Costa y D. Juan Estelrich, que lo son de Baleares, para que ultimaran los trabajos y nos envien la suscripción recaudada con lista de los Sres. donantes para remitirla a su vez a la Junta Central de Santander. Me tomo la libertad de suplicar a V., que siempre fue admirador constante del egregio Menendez Pelayo contribuya a la gestion de aquellos amigos poniendo a contribución a los suyos propios para una obra que seguramente les ha de ser simpática honrando el nombre del insigne maestro montañés. Pidiendole mil perdones por esta libertad y anticipándole muy expresivas gracias le saluda cariñosa y respetuosamente su afmº amigo q. s. m. b.
Jo li he escrit dient-li que V. pot ser-li de gran ajuda per a orientar-lo i li cito els grans elogis tot quant darrerament V. ha publicat sobre l'alguerés (51) al Botlletí. Li agrairia molt que V. li enviés aquest treball. El bon professor s'es dirigit a n'en Palomba, (52) mes aquest no l'ha contestat. Aprofito aquesta ocasió per a donarli les gracies dels elogis que'm dedica en son Grundriss popular de la nostra llengua. Com V. n'es autoritat m'ha complagut sobremanera que trobi que jo escric bé'l catalá. Ja sap V. que la meva educació literaria no ha estat d'una sola peça, per ara'm costa mes dominar la llengua. De Sant Boy vaig retirar algunes gramatiques per V. Supós que'n Jordi les hi degué entregar en la darrera escapada. Bon any nou, y molt mes. Sempre afectíssim seu q. s. m. b.
[Contestada 13 juny]
[Contestada 20 agost 915]
Sr. D. Antoni Alcover, President de l'Institut d'Estudis Catalans. Estimat i distingit amic, Ara que aneu restablint-vos de la vostra passada malaltía i sou en camí de completa salut, permeteu que us expressem la ansietat amb que hem seguit pas a pas el curs de la infirmitat i la gran satisfacció que avui omplena la nostra ànima al saber tota temença allunyada. Tant els meus companys de la Secció Històrico-arqueològica, com aquest vostre amic devot, ens congratulem de vostra millora i desitjem poguer-vos veure ben tost per l'Institut, retornat a vostres magnífiques tasques, tan profitoses a la nostra corporació i a la ciencia filològica.
2. CARTES D'ANTONI RUBIÓ I BALAGUER A ANTONI M. ALCOVER
[Contestada de paraula, 8 maig]
No hem tinguda la satisfacció de veure al Sr. Obrador; jo volía visitarlo y no vaig saber ahont posava. Fassi'l favor de saludarlo de part nostra. Lo meu pare'l saluda de tot cor, y jo'm repetesch seu afm. y s.
He sentit molt no trobar-lo cap de les vegades que he vingut. Seu afm. s y a. q. s. m. b.
Mon estimat senyor y amich; abans d'ahir se va rebre la carta de V. en un moment que'l meu pare no's trobava gayre bé, y havía tingut de ficarse al llit. Jo, pera no amohinarlo, no li vaig donar la carta de V., y vaig cridar a n'en Vallés pera llegirli y demanarli per l'estat del volum. Va dirme que ja l'escriuría a V., enterantli de tot. A n'en Guarnerio se li han enviat dugues proves, y si no s'ha fet ab en Schädel o en Saroïhandy, es perque no'ls hi ha arribat encare'l torn; sembla que com encare no s'ha rebut el treball d'en Fabra, el tom está empantenegat. Però tot aixó ja li deurá dir en Vallés ab més detalls, y per escrit. Jo no més prench la ploma, pera demanarli que dispensi al meu pare si no pot imprimir l'activitat que ell voldría a l'impressió del volum. Está molt delicat de salut, y el metge li ha manat que vagi liquidant compromisos, y fassi no més que lo necessari. De aquí alguns dies, si's trobés millor, convocaria la Junta, però entre tant vaig comanar a n'en Vallés que ho fés ell, per que no s'encanti l'impressió per culpa del meu pare. Al mateix Vallès, vaig donarli'l prospecte de la Societat de dialectologia, (62) y el s'encarregarà de presentarlo a la Junta. Ab la feyna extraordinaria que ab l'Institut ha caygut are demunt de mon pare, y sobre tot ab l'impressió del seu Diplomatari literari, no pot donar abast a tot. Té mals de cap que no li deixen descansar de nits, y s'aixeca rendit de no haver pogut dormir. Avuy está un xich millor. Deu fassi que duri. M'encarrega que'l saludi, y li perdoni que no l'escrigui per ell mateix. V. ja s'en fará carrech. Tots els de casa'l saluden ab afecte, y lo mateix fa son afm. amich y servidor.
[Contestada 17 desembre]
A tots ha sorprés tristament la mort de D. Mateu Obrador, y més a mi, per la bona amistat que'l lligava ab el meu pare. Com ha queda[t] lo del Beat Ramon Lull? Y els treballs que va fer a Munich per compte de l'Institut? (65) Ab qui podriem entendrens per totes aquestes coses? Quina perdua! Al cel sia! Son affm.
[Contestada 22 juliol]
Salutacions de part nostra, seu afm. s.s.
Palma de Mallorca Estimat Mossen Alcover: el no haver pogut venir V. el divendres ultim, va fer que no li pogués ensenyar el projecte de condicions que li acompanyo, pera resoldre definitivament la forma d'encarregarse l'Institut de les edicions lulianes. V. tingui la bondat de ferhi les observacions que tingui per convenients y de comunicarnos el seu parer lo abans que pugui pera poguer comunicar oficialment la resolució a la Comissió Editora abans d'any nou. Si la condició 10 cregués V. que pot ferir susceptibilitats a Mallorca, no crech que hi hagi cap dificultat en modificarla. M'ha semblat que era lo millor deixar la llibertat d'acció suficient pera adaptar aquesta especie de reglament a lo que ensenyi després l'experiencia. Se ha acordat començar de seguit el Blanquerna, fent copiar primer les foto-copies de Munich y encarregant després les del Ms. de Paris. Mn. Galmés podria seguir treballant en el llibre de la Contemplació. En fi, ja anirem parlant de tot, peró lo més urgent es que Vs. trobin bé la reglamentació adjunta, que ja li he dit es sols provisional y encara no ha sigut llegida a l'Institut. Parlin ab D. Estanislau! El meu pare el saluda afectuosament y jo'm repeteixo son a. s. s.
[Contestada 7 desembre]
Jo no vaig quedarme copia de les Bases que li vaig remetre. Li agrairia donchs que me les retornés a volta de correu, y jo ja'ls hi faré tornar a enviar. M'en alegro molt de que en conjunt hagin merescut la seva aprobació. Veyam si en la sessió que ve s'acaba d'arreglar tot y pot comensarse de nou la feyna. El meu pare'l saluda y jo'm repeteix son a. s. s.
[Contestada 6 setembre 915]
Estimat Mn. Alcover: al anar a relligar La Aurora, hem notat la falta dels nºs següents: 1911, nºs 226 i 277, 1912, nº 297, 1914, nº 410. Si es possible trobar-los, li estimaria molt donés orde de que'ns els enviessiu, per a tenir completa la col·lecció del periòdic. Suposo que's trobarà ja del tot refet de la passada malaltia. Trigarem molt a veureu's de nou per Barcelona? Ja l'anyorem de debò. Amb salutacions de tots, soc son afm. i agraït.
El meu pare es a Barcelona desde dissabte passat, i ha reprès ja les seves classes a l'Universitat i els Estudis Universitaris. Tots m'encarreguen li envii les nostres més corals salutacions. Seu afm.
Mn. Antoni M. Alcover, Pbre. Vicari Capitular Palma de Mallorca |
|
Barcelona, 17-VI-16 |
| Jordi Rubió |
|
Anvers: (71) Mn. Antoni M. Alcover, Pbre. Vicari Capitular de Palma de Mallorca |
|
16-VII-16 |
| Jordi Rubió |
